Tinc 45 anys. Durant els últims 25 anys m’he format, he treballat i he viscut al voltant d’una sola obsessió: millorar la meva salut i la de les dones que tracto.
La meva curiositat va començar molt abans de saber que acabaria dedicant-m’hi.
De petita, poques coses de l’escola aconseguien mantenir la meva atenció. Però quan parlàvem del cos humà, la ment o la manera com ens relacionem, alguna cosa s’encenia dins meu.
Ballar era la meva teràpia.
Llegir sobre salut i benestar a les revistes de la meva mare, el meu ritual abans de dormir.
Vaig estudiar Fisioteràpia perquè era la carrera que més s’acostava a tot allò que em fascinava: la salut, el cos i el moviment.
I em vaig enamorar de la professió des del primer dia.
Durant la carrera va aparèixer alguna cosa que canviaria el meu rumb: vaig patir vulvodínia.
En aquell moment, trobar respostes no era fàcil. La fisioteràpia del sòl pelvià encara era molt desconeguda a Espanya. Moltes dones convivien en silenci amb el dolor, les pèrdues d’orina o altres símptomes. Situacions freqüents, però no per això normals, que sovint es vivien amb vergonya i sense saber on demanar ajuda.
Jo també vaig necessitar entendre què em passava.
Així que vaig començar a buscar.
Em vaig formar en les diferents àrees relacionades amb el sòl pelvià: urologia, ginecologia, fisiosexologia, coloproctologia i obstetrícia. Una formació em va portar a una altra i, quasi sense adonar-me’n, el meu problema de salut es va convertir en l’inici de la meva especialització.
Fa 20 anys, aquest camí em va portar a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on treballo com a fisioterapeuta especialitzada en salut de la dona, rehabilitació abdominopelviperineal, oncologia de mama, lipedema i limfedema.
També vaig treballar en consulta privada al costat d’uròlegs i ginecòlegs.
I durant nou anys vaig ser docent a diferents universitats. Vaig participar, entre altres projectes, en la creació de la primera assignatura de fisioteràpia aplicada a la medicina estètica i a la cirurgia plàstica i reparadora.
Treballant amb dones vaig comprendre una cosa encara més important:
el cos rarament explica una història senzilla.
Un dolor no sempre comença al lloc on fa mal.
Una cicatriu no afecta únicament la pell.
I un símptoma no es pot separar de l’alimentació, el descans, les hormones, l’estrès, les emocions o la història de la dona que tens al davant.
Em faltava una peça que connectés tot això.
La vaig trobar en la psiconeuroimmunologia clínica i en la medicina evolutiva. Primer em van ajudar a comprendre i millorar els meus propis problemes digestius. Després van transformar per complet la meva manera d’acompanyar altres dones.
Més endavant vaig incorporar eines de programació neurolingüística i teràpia breu.
En el meu primer treball de pràctiques, ja havia escrit una conclusió que encara avui guia la meva manera de treballar:
De vegades, escoltar ajuda més que qualsevol tècnica.
Per això no entenc la fisioteràpia com una col·lecció de tractaments aïllats.
Per a mi, tractar és observar.
Preguntar.
Relacionar allò que a primera vista sembla desconnectat.
I escoltar el temps suficient per comprendre què està intentant dir el cos.
Fisiofemenina neix de tot aquest recorregut.
De la professional que ha treballat durant més de dues dècades amb la salut femenina.
De la pacient que també va haver de buscar les seves pròpies respostes.
De la docent, la mare i la dona que continua aprenent.
Aquest és el lloc on poso la meva experiència, la meva atenció i el meu criteri al servei d’altres dones. Amb temps, honestedat i una mirada integradora.
Perquè no necessites que algú et prometi solucions màgiques.
Necessites que t’escoltin, que comprenguin el conjunt i que t’ajudin a trobar un camí que tingui sentit per a tu.
Benvinguda a Fisiofemenina.